(1770 - 1827)
Ludwig Van Beethoven va néixer a Bonn
en una família modesta
d'origen flamenc. El seu propi va ser el primer que li va donar
classes de piano, violí i flauta.
Més endavant va marxar a Viena on va conèixer grans mestres
com
Mozart i Haydn. A finals
del 1801 comencen els primers símptomes
de sordesa, la qual cosa el fa venir desitjos de suicidar-se.
Tot
superant el seu problema es posa a composar obres cada cop
més ambicioses, com ara la Tercera Simfonia, dedica en un
principi a Napoleó, però després el propi Beethoven
la va esborrar
quan el cors es va autoproclamar Emperador.
L'any següent, el 1804, composa alguna de les seves més famoses
sonates i estrena la seva única òpera, Fidelio, i
els anys següents
apareixen els concerts i les simfonies, fins el 1812, que és la
data
de composició de l'Octava.
És aquesta una època molt dolenta pel gran mestre, ja que
la
seva sordesa total i les seves idees polítiques el porten a una
situació límit d'aïllament. Quan tothom pensava que
ja se li havia
escapat la inspiració, ell es va anar dedicant a composar les seves
grans obres mestres: la Missa Solemne, la Novena Simfonia
i els
últims quartets, els quals donarà a conèixer entre
1824 i 1826.
El 27 de març de 1927 va morir a Viena, als cinquanta sis anys.
La
seva voluntat de sobreposar-se a l'adversitat, la seva immensa
força creadora i l'orgullosa consciència del seu mèrit
genial el
converteixen de fet en el primer romàntic.