LUDWIG VAN BEETHOVEN

                                                  (1770 - 1827)
 
 

                                          LUDWIG VAN BEETHOVEN
 
 

                     Ludwig Van Beethoven va néixer a Bonn en una família modesta
                     d'origen flamenc. El seu propi va ser el primer que li va donar
                     classes de piano, violí i flauta.
                     Més endavant va marxar a Viena on va conèixer grans mestres com
                     Mozart i Haydn. A finals del 1801 comencen els primers símptomes
                     de sordesa, la qual cosa el fa venir desitjos de suicidar-se.
 

                                             Per a Elisa de Beethoven

                  Tot superant el seu problema es posa a composar obres cada cop
                      més ambicioses, com ara la Tercera Simfonia, dedica en un
                      principi a Napoleó, però després el propi Beethoven la va esborrar
                      quan el cors es va autoproclamar Emperador.

                      L'any següent, el 1804, composa alguna de les seves més famoses
                      sonates i estrena la seva única òpera, Fidelio, i els anys següents
                      apareixen els concerts i les simfonies, fins el 1812, que és la data
                      de composició de l'Octava.

                       

                      És aquesta una època molt dolenta pel gran mestre, ja que la
                      seva sordesa total i les seves idees polítiques el porten a una
                      situació límit d'aïllament. Quan tothom pensava que ja se li havia
                      escapat la inspiració, ell es va anar dedicant a composar les seves
                      grans obres mestres: la Missa Solemne, la Novena Simfonia i els
                      últims quartets, els quals donarà a conèixer entre 1824 i 1826.

                      El 27 de març de 1927 va morir a Viena, als cinquanta sis anys. La
                      seva voluntat de sobreposar-se a l'adversitat, la seva immensa
                      força creadora i l'orgullosa consciència del seu mèrit genial el
                      converteixen de fet en el primer romàntic.
 
 

                       Tornar a la plana principal Clickegeu per tornar a casa