Hola, sóc Apol·lo, el déu de la llum i la claredat. La meva tasca diària és la de conduir el carro del sol pel cel. Sóc fill de Zeus i Leto. L'esposa de Zeus, Hera, gelosa perquè la meva mare havia accedit a les pretensions de Zeus, va enviar la serp Pitó per perseguir-la. La meva mare, embarassada, va recórrer diferents llocs on poder donar a llum, fins que va arribar a una illa mòbil i erràtica. Allà vam néixer la meva germana Àrtemis i jo; Zeus, orgullós de nosaltres, va convertir l'illa en un lloc preciós.
Amb el meu arc i les meves fletxes, que són els principals atributs de la meva personalitat i del meu poder, he realitzat moltes gestes. La meva primera gesta va ser la mort de la serp Pitó que Hera havia enviat per perseguir a la meva mare. La serp Pitó era considerada com el més feroç de tots els rèptils, i va morir amb les fletxes que li vaig clavar per tot el cos.
La destresa que havia demostrat matant la serp em va fer creure que jo era el millor tirant fletxes. Un dia em vaig trobar amb Eros, el déu de l'amor, i el vaig reptar, sense pensar tan sols que ell és qui sap dirigir les fletxes millor que ningú. Enfadat pel meu insult, va pujar al cim d'una muntanya i va llençar dues fletxes. Una de les fletxes em va ferir el pit, i l'altra va ferir la nimfa Dafne. A partir d'aquell moment em vaig enamorar bojament de Dafne, però ella estava condemnada a rebutjar-me per sempre. Farta d'estar perseguida per mi, Dafne li va demanar al seu pare que la convertís en arbre, un arbre de llorer molt bonic al qual jo sempre que tinc ocasió abraço apassionadament.
Però la meva vida amorosa no es va estancar aquí, ja que un bon dia vaig veure com una nimfa caçava un lleó, i de seguida em vaig enamorar d'ella. Vaig decidir de pujar-la en el meu carro d'or i raptar-la; me la vaig endur a una regió del nord d'Àfrica que li vaig regalar, i que des de llavors s'anomenaria com ella: Cirene. Amb Cirene vaig tenir un fill: Aristeu.
Més tard em vaig enamorar de Cassandra, a qui vaig prometre el do de la profecia si accedia a les meves peticions. Un cop li havia donat aquest magnífic do, ella es va negar a casar-se amb mi. Llavors em vaig enfadar tant que vaig escopir als seus llavis, amb la qual cosa a partir de llavors ningú creuria cap de les seves prediccions.
En una ocasió em vaig enamorar d'un noi, Jacint. Tot i així, tenia un rival, el poeta Tàmiris, el qual a més d'un gran atractiu físic tenia unes qualitats musicals no igualades per ningú. Aprofitant això, em vaig inventar que Tàmiris havia dit, entre d'altres coses, que el seu cant era superior al de les Muses, les deesses de les arts. Llavors aquestes es van enfadar tant que van privar Tàmiris de vista, parla i memòria. D'aquesta manera me'l vaig treure de sobre netament, i vaig poder gaudir de la companyia del meu estimat Jacint. Però l'alegria aviat s'esvaí, ja que un dia que estava practicant el llançament de disc, Cèfir, gelós del meu amor per Jacint, va fer que el meu disc colpegés Jacint al cap, provocant-li una mort instantània. L'únic que vaig poder fer per ell és fer que de la sang del cap en sortís una bonica flor que des de llavors s'anomena Flor del Jacint.
Tothom diu que jo sóc cruel, i de vegades m'adono que és veritat, com per exemple amb Màrsies. Màrsies va inventar una flauta amb dos tubs, amb la qual arribà a tocar amb gran virtuosisme. Tant convençut estava del seu art que em va desafiar per veure qui tocava millor. Reconec que vaig fer una mica de trampes, ja que vaig tocar amb la flauta al revés i vaig castigar aquells membres del jurat que em van ser desfavorables. D'aquesta manera em vaig proclamar vencedor i estava tan content que vaig matar Màrsies. Però després me'n vaig penedir i vaig convertir-lo en un riu d'aigües clares.
Últimament intento controlar la meva crueltat, però
és que no suporto que no es faci el que jo vull. Així que
ja podeu estar sortint de casa meva o us en penedireu.
Voleu conèixer
un altre déu? Aneu a:
Si voleu saber on podeu
trobar més informació sobre diferents personatges de la mitologia
grega aneu a: