Hola, sóc Hera, la dels grans ulls. Sóc la deessa protectora del matrimoni i, en especial, de les dones casades. El meu marit és el meu germà Zeus, i els meus pares van ser els titans Oceà i Tetis.

   El meu matrimoni començà amb una lluita amb Zeus i continuà amb més lluita. En un principi, aquest em festejà sense èxit. Després, fent ús de l'engany, es transformà en un cucut ferit. Jo, compadida de l'ocellet i ignorant que aquest era l'astut Zeus, el vaig agafar i en vaig tenir cura. De sobte, el déu tornà a la seva forma normal i, prenent avantatge per la sorpresa, em va violar. Després, em vaig haver de casar amb ell per cobrir la meva vergonya.

   Tot i les nostres diferències, Zeus i jo hem compartit sempre el tro de l'Olimp. La resta de déus m'acusa de tenir molt mal humor i de la meva actitud gelosa i intransigent envers els idil·lis extramatrimonials del meu marit. Però ja no és només que m'enganyi tots els cops que pugui, sinó que a més ho fa amb sofisticació. Si no us ho creieu, aneu a visitar-lo i us explicarà algunes de les seves aventures.

   Naturalment, jo mai he estat impassible al davant de les infidelitats de Zeus i he intentat escarmentar-lo diferents cops. Per exemple, quan va tenir relacions amb la bella Alcmena. En aquella ocasió va tenir el valor de fer-se passar pel marit d'Alcmena, Amfitrió, i va fer que la nit s'allargués durant tres dies. Al cap d'un temps, Alcmena va tenir dos germans bessons: l'un fruit del meu espòs -Heracles- i l'altre fruit d'Amfitrió. Per tal d'acabar amb el fruit de la meva deshonra vaig introduir dues enormes serps a l'habitació dels bessons. Però això no va servir de res, perquè Heracles tenia una força descomunal i va acabar amb elles ràpidament. No contenta amb això, vaig ser jo qui va imposar-li el dotze treballs.

   En una altra ocasió, en què el meu marit s'estava sobrepassant amb els altres déus, vaig convèncer aquests perquè em deixessin unir-me a ells en la revolta. La meva part en la revolta va ser drogar Zeus. Quan va estar inconscient, els déus el van lligar en un divan assegurant-se de fer molts nusos. Un cop fet això vam començar a discutir sobre el què faríem després. Briareu, sense fer cas dels arguments, i ple de gratitud cap al meu marit, d'amagat va poder deslligar ràpidament tots els nusos. El meu espòs saltà del seu divan i agafà el seu tro. Els déus van suplicar i van demanar clemència. Però amb mi no va ser gens benèvol: m'agafà i em penjà del cel amb cadenes d'or. Jo vaig plorar de dolor tota la nit però ningú dels altres s'atreví a intervenir. El meu plor no deixà dormir Zeus i al matí següent va decidir alliberar-me si jo jurava no rebel·lar-me més. Jo no tenia cap més remei que acceptar i no m'he rebel·lat més, però sovint he intervingut contra els seus plans i molts cops l'he guanyat per intel·ligència.

   Però les nostres baralles no han estat sempre per causa de les seves aventures amoroses, encara que sembli estrany. En una ocasió vam discutir sobre quin dels dos donava més importància a l'afecte i l'amor. Com que jo deia que érem les femelles i ell que eren els barons qui més coneixements afectius desenvolupen, vam decidir visitar el prestigiós endeví Tirèsies. Com que aquest va donar la raó a Zeus, em vaig enfadar molt i el vaig deixar cec. El meu marit, però, per contrarestar la seva nova desgràcia, li va donar el do de la profecia i l'endevinació.

   Però, bé, ja m'estic cansant de parlar del meu marit. Ara us explicaré l'episodi de la poma de la Discòrdia. Èride, la deessa de la Discòrdia, no havia estat convidada al casament de Tetis i Peleu, i va decidir calmar el seu enuig llençant una poma que, segons va dir, havia de menjar la més formosa de les deesses presents. Naturalment, era jo, però Afrodita i Atena també es creien belles. Vam decidir que fos el fill del rei de Troia, Paris, qui jutgés. El maleït va decidir que la més bella de les tres era Afrodita. Tot i així, va triar-la només perquè aquesta li havia promès oferir-li la més bella de les dones. I això que jo li havia ofert el domini sobre l'univers, que és molt millor. Em vaig enfadar molt, i vaig decidir de desbaratar-los els plans que havien fet per raptar Helena, la dona més bella del món. Vaig crear un fantasma imitant la imatge d'Helena i vaig aconseguir enganyar a Paris. Però Afrodita li féu veure la veritat i l'ajudà a raptar la veritable Helena. Aquest rapte va desencadenar la guerra de Troia.

   Bé, ho sento, però he de deixar-vos, perquè segurament el meu maridet haurà aprofitat per enganyar-me un altre cop. Ara veurà...
 

Si voleu visitar un altre déu, aneu a: