Hola, sóc Zeus una altra vegada. Vaig ser el tercer
fill de Cronos i Rea i el més important de tots. Els meus avis,
Urà i Gea, havien predit al meu pare que un dels seus fills li prendria
el poder que tenia sobre el món. Per això Cronos va decidir
acabar amb tots els fills que li donés la meva mare i se'ls va menjar.
Però quan vaig néixer jo, la meva mare em va substituir per
una pedra col.locada dins d'un fardell. El meu pare se l'engolí,
peró es va adonar de l'engany i em buscà de forma desesperada.
Però la meva àvia m'havia deixat en mans de tres nimfes que
em van criar i es van fer càrrec de mi. Em van posar en un bressol
situat a les branques d'un arbre, on el meu pare no em pogués descobrir.
A més, per tal de protegir-me i d'evitar que es filtrés el
meu plor, les nimfes eren ajudades pels Curets, que també eren fills
de la meva mare.
Vaig créixer amagat fins fer-me un adolescent.
Llavors, amb l'ajuda de Rea, vaig entrar al servei del meu pare com a coper
de les seva confiança; en la seva copa, hi vaig posar un beuratge
preparat, i Cronos va vomitar la pedra i els meus germans engolits. Ara
tots els germans estàvem junts i havia arribat el moment de fer
una aliança per acabar amb el poder de Cronos. Jo vaig encapçalar
la lluita, guiant els meus germans en una guerra que va durar deu anys.
L'ajut de la nostra mare, va ser el que va decidir la sort final. Gea em
va comunicar que tenia una estratègia en ment: alliberar els tres
ciclops i els tres gegants de cent braços de la seva presó
del Tàrtar per tal que lluitessin al nostre costat en la batalla
contra Cronos. Aquests, que havien estat empresonats pel nostre pare ens
van ajudar de bon grat. D'aquesta forma s'havia acomplert la venjança
en contra del nostre pare i els meus germans Posidó i Hades i jo
ens vam repartir a sorts el seu poder. Així, a Posidó
li tocà el mar, a Hades el món subterrani i a mi l'ampli
camp dels cels. A més, em vaig convertir en el déu dels raigs
i els trons.
Però si per alguna cosa sóc conegut, és
per la meva afició a enganyar la meva dona, Hera.
La pobra és molt gelosa; si la visiteu, no en feu gaire cas, jo
crec que exagera respecte a mi. Si coneguéssiu les meves conquestes
crec que em donaríeu la raó, i a més heu de pensar
que sempre he enganyat la meva dona d'una manera original i divertida.
Les meves millors aventures amoroses van ser les següents:
- Amb Afrodita, la deessa per excel.lència
de l'Olimp.
- Vaig fer-me a Alcmena convertint-me en el viu retrat del seu marit
Amfitrió.
- També vaig convertir-me amb Antíop, però en aquest
cas amb un eròtic sàtir.
- Amb Climena vaig tenir a Atlas, el gegant que més tard va
ser condemnat a soportar el pes de tot el firmament a les seves espatlles.
- El rei d'Argos, Acrisi, havia estat avisat que seria mort pel seu
propi nét. Per evitar el seu destí, va tancar la seva filla
en una torre de bronze. Un cop me'n vaig assabentar, em vaig transformar
en una pluja d'or i vaig aconseguir engendrar a Perseu qui, de forma involuntària,
va matar Acrisi.
- Una altra de les meves conquestes va ser Demèter,
deessa de l'agricultura.
- A la bella Europa me la vaig endur de la vora del seu pare, el rei
Agenor, convertint-me en bou i agafant-la sobre la meva esquena. No vaig
parar fins a l'illa de Creta, on vam viure un apassionat romanç
i vam tenir tres fills: Minos, Sarpedó i Radamant.
- El meu casament amb Hera es va produir en
un mes de Gamelió, que segons les llegendes era invernal i ideal
per als matrimonis. Tot i així, ja sabeu com va anar.
Altres conquestes meves han estat: Io, Menalipa, Mnemosina,
Semele, Taigeta, Temis i moltíssimes més. Per cert, que ara
mateix està passant per darrera meu una bellesa que no coneixia.
Ho sento, però us he de deixar.
Si voleu visitar
un altre déu, aneu a:
Si voleu saber on
podeu trobar més informació sobre diferents personatges de
la mitologia grega, aneu a: