Sóc Pal.las Atena, la deessa dels guerrers victoriosos, ja que en el meu naixement vaig aparèixer armada. Vaig néixer del crani patern de Zeus i no vaig tenir mare, de manera que no vaig necessitar d'una gestació en un sinus matern. A mesura que transcorria el temps, vaig passar de ser una dóna d'acció a la deessa guardiana de l'Estat i de les llars ateneses i de tota l'àrea grega. Així mateix, vaig passar a preocupar-me per la sort dels artesans i vaig acabar atenent els agricultors que alimenten els meus protegits ciutadans.

   Zeus no va ser un bon pare i em va abandonar en mans del déu del riu Tritó. Aquest déu em va agafar com si fos una de les seves filles. Criada en aquest ambient familiar, em vaig fer molt amiga d'una de les filles de Tritó, Pal.las Però la nostra innocència va acabar d'una forma terrible: en un dels molts combats que simulàvem Pal.las i jo, aquesta va estar a punt de colpejar-me fatalment, però Zeus, que dins del que cap no era tan mal pare, va veure l'escena i va sortir en defensa meva, distraient Pal.las amb el seu sarró. D'aquesta forma, jo, que ja estava lliure de l'atac, vaig matar Pal.las sense adonar-me del que estava succeint davant dels meus ulls. Dolguda pel que havia fet, vaig voler que el nom de la meva amiga precedís el meu nom propi, de manera que a partir de llavors em vaig fer anomenar Pal.las Atena.

   Per causa del meu naixement, sense la intervenció del sexe, vaig considerar que m'havia de mantenir verge tota la meva vida, tot i la insistència del meu pare perquè em casés. Tot i així, jo vaig ser la causa del naixement d'una criatura. La història comença quan vaig haver d'anar a buscar armes per tal d'intervenir en la guerra de Troia. Vaig demanar-li a Hefest que forgés el meu arsenal. Aquest acceptà i es posà a treballar, enamorat de mi. Malgrat la seva lletgesa, Hefest, a qui Afrodita havia deixat després d'enganyar-lo, va pensar de nou en la seva felicitat. Quan va arribar el moment de parlar del preu a pagar pel seu treball, Hefest em va comunicar que n'hi havia prou amb el meu amor. Jo vaig prendre aquestes paraules com un compliment, però Hefest ho va dir seriosament. Va ser llavors quan el maleït Posidó va intervenir, dient a l'enamorat armer que el que jo desitjava era ser posseïda brutalment per ell. Quan vaig entrar a la forja, Hefest se'm va llençar a sobre, però naturalment el vaig rebutjar. El déu, sota els seus instints sexuals, va ejacular contra el meu muscle, però jo, fastiguejada, em vaig netejar el muscle amb uns borrissols de llana. Un cop netejada, els vaig tirar al terra creient que ja tot s'havia acabat. Però llavors Gea, la Terra, va rebre l'esperma d'Hefest i va quedar embarassada. Gea va deixar clar que no estava disposada a carregar amb aquest producte de la broma de Posidó, i jo, sentint-me en part culpable de l'incident, vaig decidir fer-me càrrec de la criatura, a qui vaig anomenar Erictoni.

   Mai m'han agradat les guerres, i sempre he intentat evitar les armes, sobretot des de la mort de Pal.las. No sóc una deessa guerrera, com Àrtemis o Ares, sinó que em preocupo més per la llar i crec que és millor aconseguir la pau amb un acord que amb una batalla. Tot i així, em vaig veure obligada a intervenir en la guerra de Troia per tal de defensar el meu poble i quan tots els tràmits de conciliació i pacificació estaven esgotats.

   He preferit dedicar-me a millorar la vida dels humans, i per això els he ofert diferents invencions: l'arada, la flauta, els vaixells, el teixit, l'aritmètica o la ceràmica són algunes de les meves creacions. Pels meus nombrosos i útils invents se m'ha considerat com una deessa intel.ligent, i per això l'animal que se m'atribueix és el mussol, símbol de la intel.igència.
 

Si voleu visitar un altre déu, aneu a: