Hola, sóc Hermes, el missatger dels déus. Maia, la nimfa de belles trenes, que vivia al mont Cirene, va ser seduïda per Zeus i va accedir a les seves pretensions diversos cops. D'una d'aquelles unions en vaig sorgir jo. Des de ben petit ja se'm coneixien diferents dots tals com la sagacitat i l'astúcia; la principal causa d'aquests dots és l'aprenentatge que vaig fer dels avatars que el meu pare havia de realitzar per veure d'amagat la meva mare.

   Un dia, quan encara era un nadó, vaig saltar del garbell on m'havia deixat la meva mare Maia perquè em servís de bressol i vaig anar per camps i prats fins que vaig arribar a la cabanya dels déus, on hi havia Apol·lo vigilant els bous. Mentre aquest estava entretingut intentant seduir una nimfa, vaig aprofitar i em vaig endur els cinquanta millors bous. Com que era de nit ningú no em va veure, però vaig tenir cura d'esborrar totes les petjades que anava fent i feia caminar els bous cap enrera per despistar a qui els busqués. Quan el dia començava ja a aclarir-se, vaig amagar els animals en una cova i vaig tornar ràpidament al meu bressol. Però Apol·lo, que tenia l'art de l'endevinació, va saber ràpidament que jo havia estat el lladre dels animals. Malgrat que jo ho negava tots els cops, la persistència d'Apol·lo em va fer dir la veritat. Un cop descoberta aquesta, em vaig posar a tocar un instrument de la meva invenció, que jo mateix havia fabricat, i la bonica melodia que vaig produir va atraure Apol·lo. Veient l'interès amb que aquest escoltava, li vaig regalar l'instrument i al poc ens vam fer amics. Apol·lo em va donar a canvi la seva vara d'or i mai més ens vam perjudicar. A partir d'aquell dia, Apol·lo es va convertir en el déu de la música, i jo vaig passar a encarregar-me de la protecció dels ramats.

   Quan era petit també vaig inventar el primer instrument musical: la cítara. Vaig agafar la closca d'una tortuga, la vaig buidar i vaig tallar unes canyes, que vaig utilitzar com a cordes ben tenses. Llavors, agafant aquella "joguina" que havia construït, vaig fregar les cordes assajar amb un arc, i aquestes van produir un so sorprenent.

   A més d'això, també he realitzat coses bones en la meva vida. Per exemple, aquell cop en què la bruixa Circe havia convertit en porcs els companys d'Ulisses. Vaig decidir anar a trobar-me amb l'heroi, just quan volia entrar en ell palau de la malvada Circe a alliberar els seus companys. Li vaig prevenir que Circe l'enverinaria, però que si es prenia una herba que li vaig mostrar, les drogues de la maga no li farien res. Això va permetre que Ulisses obligués Circe a alliberar els seus companys de l'encanteri, i així tots van poder tornar a casa. Tot i així, la meva fama de trampós estava molt estesa i molt déus i mortals van escampar el rumor que el que havia fet no era tan bo com semblava. Els maleïts deien que m'havia confabulat amb Circe perquè retingués a Ulisses i així jo pogués aconseguir els favors de Penèlop, l'esposa de l'heroi.

   La meva mania cleptòmana ha continuat malauradament en la meva vida adulta: en una ocasió vaig robar a Eros el buirac on guarda totes les seves fletxes, i el déu de l'Amor va haver d'estar un temps sense treballar; un altre cop la meva víctima va ser Afrodita, qui no va poder fer realitat el somni d'una de les seves conquestes perquè li vaig robar el seu cinturó, on guarda els seus encants. La meva mania per robar m'ha costat diferents disgustos, tals com l'expulsió de l'Olimp. Malgrat tot, Zeus mai no ha trigat gaire en perdonar-me i en permetre'm tornar amb els déus. És per això que sempre he complit les ordres del meu pare i dels altres déus sense dubtar-ho en cap moment, fins i tot les més cruels i les més innecessàries. Aquesta disposició m'ha donat el títol de missatger dels déus. Ho sento, però us he de deixar: el meu pare m'està cridant per demanar-me un encàrrec. Fins una altra.
 

Si voleu visitar un altre déu, aneu a: