Hola, sóc Posidó, el déu dels oceans. M'acompanyen sempre els meus cavalls, i se'm considera el déu més generós perquè vaig regalar als homes el primer cavall que va trepitjar terra ferma, i amb ell, els vaig proporcionar la velocitat. Tot i ser el déu dels món marí, el que realment m'agradaria és regnar la terra, però així em va tocar quan m'ho vaig jugar amb els meus germans Zeus i Hades. Per això de vegades m'enfado i utilitzo les tempestes i la força de les meves ones per a escombrar les costes. Però amb això el que aconsegueixo és només el rebuig dels meus iguals.

   Tampoc en l'amor sóc gaire afortunat. El meu primer amor va ser Tetis, una nereida molt bella i desitjable, filla d'Urà i de Gea. Però vaig haver de desestimar aquell romanç, ja que em van informar que a les pàgines del destí estava escrit que la meva unió amb Tetis hauria donat com a fruit uns fills que haurien resultat més rivals que deixebles meus. Com que les nereides són divinitats aquàtiques, vaig decidir buscar una altra nereida, i em vaig enamorar d'Amfitrite, que és precisament filla de Tetis. Però quan li vaig demanar que fos la meva esposa, va fugir escapant-se molt lluny, fins que va considerar que s'havia amagat prou de mi.

   Escarmentat amb les nereides, vaig abandonar l'atac frontal i vaig decidir ajudar-me dels bons oficis del fidel Delfí, el qual m'estima molt. Ell s'encarregà de la delicada tasca diplomàtica d'anar a buscar Amfitrite i la va trobar atemorida. Llavors Delfí va començar a parlar-li de les moltes virtuts i qualitats meves, i va fer que aviat Amfitrite s'enamorés de mi. Delfí li havia explicat a Amfitrite les meves excel·lències, però havia oblidat relatar-li la meva part més negativa: la meva inconstància amorosa. Aviat la meva fidel i enamorada esposa va haver d'elegir entre lluitar pel meu fonedís amor o acontentar-se en passar a convertir-se en resignada mare, ja que jo no vaig poder deixar d'interessar-me per altres dones. Al final Amfitrite va haver de fer amb mi el mateix que Hera amb el meu germà Zeus: recórrer tots els racons de l'univers per tal de vigilar-me de prop, i intentant eliminar la inacabable competència de les successives rivals.

   Entre les meves conquestes hi ha Halia, amb qui vaig tenir set fills; la danaide Amimone; la nimfa Toosa, amb qui vaig tenir el ciclop (gegant amb un sol ull al mig del front) Polifem, o Gea, amb qui vaig tenir a Anteu i a la terrible Medusa.

   Però la meva millor conquesta va ser amb la meva germana Demèter, deessa de l'agricultura, quan aquesta estava trista a causa de la desaparició de la seva filla Persèfone. Després de buscar-la durant molts dies, va decidir anar-se'n a la tranquil·la i harmoniosa Arcàdia, on va decidir descansar de les seves angunies transformant-se en egua. Com que en aquell temps jo estava apassionadament interessat per la meva germana, vaig aprofitar la seva nova identitat. Com és de suposar, d'aquell aparellament no podia venir més que el part d'un cavall, Arió, però Demèter també va parir una egua: Despoina.

   La meva dona va haver d'aguantar moltes infidelitats meves, i per això quan en va estar tipa la va fer ben grossa: va convertir la meva nova conquesta, Escil·la, en un gos terrorífic que tenia sis caps i una dotzena de potes. Des de llavors he intentat moderar-me més, però em costa molt ser fidel. Sabeu què? Jo crec que deu ser un defecte de família...
 

Si voleu visitar un altre déu, aneu a: