Hola, sóc Ares, el déu de la guerra. Els meus pares són Zeus i Hera i els meus fills són Deimos i Fobos. Només tinc dos amics: Afrodita i Hades. Tinc també una germana bessona, Èride, la qual tothom diu que és molt dolenta perquè li agrada molt, com a mi, causar guerres, odis, rumors i cels.

   Vaig tenir els meus fills Deimos i Fobos amb Afrodita, la qual em prefereix a mi abans que a l'horrible del seu espòs, Hefest. Però el tafaner d'Hèlios, el déu del Sol, ens va sorprendre al llit i li va explicar a Hefest. Llavors, aquest va idear un pla per enxampar-nos: va fer una xarxa de metall fina i molt resistent i la va posar sobre el llit per tal que el que s'hi posés al damunt es quedés atrapat. Un cop fet això, Hefest li va dir a Afrodita que estaria un temps fora de casa i que trigaria dies en tornar. Naturalment, ella es va fer molt contenta i m'ho va fer saber de seguida perquè anés a trobar-me amb ella. Feliços per la nostra trobada, vam anar cap al llit, i allà vam quedar atrapats per la xarxa, la qual es va disparar sobre els nostres cossos despullats. Un cop Hefest va tornar a casa ens va trobar a tots dos junts i va manar reunir el tribunal dels déus. Davant la bellesa d'Afrodita, els déus comentaren la meva sort. A la fi, Posidó, fart de l'espectacle li va proposar a Hefest que si no volia fer honor al deute pel seu comportament, se'n faria càrrec ell mateix d'Afrodita. Pel que fa a mi, ningú va recolzar Hefest perquè em castigués, i en vaig sortir ben airós.

   Molt temps després Persèfone va estar molt  dolguda pel que Afrodita li havia fet amb el seu estimat Adonis, ja que la lleugera deessa de l'amor estava molt més enamorada del seu Adonis que de mi. Jo em vaig posar molt gelós, vaig anar a buscar Adonis, que estava caçant en companyia d'Afrodita i el vaig apunyalar. Però amb això no vaig aconseguir que la deessa deixés d'estimar Adonis, ja que aquesta va demanar a Zeus que el seu amant ressuscités durant els sis millors mesos de l'any, els de l'estiu grec.

   Entre els humans també he tingut amistats importants. En certa ocasió, vaig regalar al rei Enòmau una parella de cavalls amb els quals sempre que fes curses de carros en sortiria vencedor. Hipodàmia va ser la filla molt estimada pel rei Enomao de Pisa, en l'Elida; la princesa havia de ser atractiva. Enòmau havia decidit que aquell que el vencés en una cursa es casaria amb la seva filla Hipodàmia. Tot i així, Pèlop, el qual havia estat ressuscitat pels déus i tenia per tant una protecció especial, va aconseguir guanyar Enòmau. Tot i així, va guanyar per dues raons: perquè tenia uns cavalls regalats per Posidó que eren encara millors que els meus i perquè Hipodàmia, farta de tenir tants admiradors valents sense arribar a gaudir-los mínimament, havia manat a Mirtil, el cavallerís del rei, que partís l'eix del carro del seu pare.

   Bé, i ara us deixo, que tinc ganes de barallar-me una mica.

Si voleu visitar un altre déu, aneu a: